He estat recollint les dades de les nevades que hem tingut a cota 0 a Badalona dels anys 1999 a 2010. Com s'apuntava a models, la clau de les nevades arran de platja són les temperatures a 500hPa i la humitat relativament baixa en capes baixes. Això es pot veure clarament a la taula següent:



És important veure els diversos tipus de nevades:
 · Desplomament de l'aire fred: 21/11/1999, 29/02/2004, 21/03/2007, 10/03/2010
 · Persistència de la precipitació: 14/12/2001, 01/03/2004, 28/05/2005, 06/01/2009, 08/03/2010
 · Arribada d'aire fred en superfície des de l'interior: 14/12/2001, 08/03/2010

De les primeres cal remarcar que acostuma a haver una bossa d'aire molt fred a 500hPa mentre que en surfície hi ha temperatures clarament positives però humitats baixes (fet que ajuda a que no es desfacin els flocs de neu i que es compactin), tal i com es comentava a models.

Hi ha un quart tipus que és que la pròpia temperatura i humitat en superfície ja són tals que qualsevol precipitació que hi hagi sigui en forma de neu, sense necessitat de cap dels factors anteriors (18/02/2003, 14/02/2010).

El que sí és molt important és que la temperatura de rosada en superfície sigui negativa o, com a molt, lleugerament positiva (0ºC<T<1ºC). Si això no passa, no arriba a nevar. És conseqüència directe al fet que per a nevar, a més temperatura ambient, menys humitat per tal que els flocs arribin a terra.

També es trenca el mite de la -5ºC per tal que nevi... hem tingut situacions amb la -5ºC, precipitació i sense neu i al revés, -4ºC a 850hPa i neu, i no té perquè en poca quantitat... 21/03/2007, 08/03/2010.

A veure demà i dies propers

No estic d'acord 

Si vols veure caure 4 flocs, accepto que la humitat baixa fins a 880-900hPa es clau , ara bé per veure nevar i emblanquinar, la saturació de SFC fins a 700hPa és indispensable, sense aquesta saturació la persistència de la precipitació s'en va a norris.

després més arguments ara vaig a fer el parte que sinó em tiren de les orelles. 

Ei, que sí!! No em dec haver explicat bé. La humitat baixa és clau pels casos en què neva amb temperatures positives, però queda clar que són anecdòtiques. Per temporals de neu com el del 8 de març sí que cal saturació a tota la columna, sinó, no hagués caigut ni la meitat del que va caure.

En el cas de demà, serà clau per tenir neu amb 5ºC, que si la humitat és alta, ja podem tenir 2ºC que serà aigüeta i ben líquida

I d'aquí el punt de rosada: a més temperatura necessitem menys humitat per veure nevar i així tenir un DP al voltant de 0ºC o inferior.

Pero que antes de nevar, las capas bajas estén sequitas. Que la saturación sea provocada por la precipitación. Si no, nanai of the china

que haya un flujo de NW o NNW en superfície que se encarge de no recalentar demasiado los niveles más bajos.

Ojjjj, la situación perfecta de nevadas, hoygan.

Panza de burra total con isos negativas arrastradas desde el interior... vamos, los mal llamados catabáticos 

Les situacions de nevada amb humitat molt baixa a nievells baixos són molt difícils, perquè ja un simple rebuf acostuma a implicar una saturació des dels 400m fins als 2.500 o 3.000m, a la qual s'hi suma l'advecció marítima i l'augment consequent de la Tª i el DW.

En aquests casos la nevada pot ser per persistència si s'allarga amb les hores la precipitaciço i coincideix amb una entrada molt potent d'aire fred a nivells als, com va ser elcas del febrer de 2005 o fins i tot el gener de 2009.

Els casos de tempesta o Cb's del 2004 i 1999 són força diferents entre si encara que en alçada puguin semblar similars. Al febrer de 2004 es va generar convecció diürna coincidint amb l'entrada dinàmica de la bossa freda, en SFC hi havia xaloc, però a partir de 850hPa ja teniem NW amb una línia d'inestabilitat a mode d'estiu que va enfilar des del Pirineu en avall (situació de dia després) , mentre que el novembre de 1999 la convecció va ser només dinàmica i nocturna amb un columna d'aire molt més saturada des d'un principi i vent molt més fluix a nivells mitjos, segurament afavorida pel mar encara un xic calent. D'aqui que l'episodi comences amb calamarsades i calbruixades. La nuvolada del dia 21 al matí es va formar sota condicions molt particulars, en SFC bufava NNW com en els típics temporals de neu en canvi a partir d'uns 1.000m es va trobar amb les restes de la bombolla humida de matinada a la zona del Llobregat que es va desplaçar cap al nord seguint la circulació puntual de S-N entre 900 i 700hPa.



 

La clave o diferencia  de tener el centro de la baja entre el Cap de Begur i delta de la Tordera a modo 2010 , o tener el centro de la baja entre el cap de Salou y el Garraf a modo 2001, así te aseguras el NW de advección.

Esperar a NW interior-costa es más xungo, recuerdo enero de 2006 pero pocos más. Marzo de 1993 y marzo de 1964 fueron a modo 2010. 

Sí, esa configuración es más complicada, por eso cuesta tanto ver nieve aquí...

En la majoria de nevades no tenim la presència d'un front fred a Girona ciutat. Aquí neva més amb borrasca centrada, advecció del nord-est, fins i tot amb advecció del nord si el gradient bàric és dèbil. La majoria de dies el vent bufa de gregal, acostuma a nevar a partir de les 9 hores molts sovint, però altres vegades ho fa de nit, poques vegades comença a nevar a partir del migdia (sí el 20 de febrer de 1996). La majoria de nevades són febles, tenim un període de retorn per a 20 cm de 32 anys i en un període de retorn  de 100 anys s'esperen 38 cm. Les nevades més intenses són la del 4 de gener de 1895 i la del 25 de gener de 1947 amb 40 cm. El promig és de 1,2 dies de neu a l'any, amb un màxim històric de 7 dies de neu l'any 1963. La gran majoria de dies la temperatura màxima és inferior a 5ºC, però la mínima no és gaire baixa gràcies al cel tapat, entre -3º i 2º la majoria de dies. Normalment la temperatura durant la nevada és relativament elevada, entre 2º i -4º (gener de 1895) i amb una humitat que supera el 90 %, per tant és una nevada de neu molt humida, que s'enganya a les branques i fa malbé els arbres  si s'acumula molta.

En tot cas felicito a l'Oriol per aquest excel·lent tòpic.

S'oblideu de la principal clau: Que caigui algo del cel.

Com diu el refrant:  "No hay mejor señal de que va a llover, que ver el agua caer"



Perdó

Les nevades sovint cauen quan no se les pronostica i no cauen quan les pronostiquen, sovint és un fenomen de molt mal preveure. Així en línies general calen 4 ingredients:
Advecció d'aire humit  en superfície, que és difícil sovint de veure, cal fer una anàlisi mesoscalar.
Cissalladura vertical perquè augmenti la flotabilitat de l'aire i la inestabilitat.
Presència d'aire molt fred en nivells mitjos i alts (-3º com  a mínim a 850 i -28 a 500 hPa).
Forçament dinàmic que pot ser per un solc, una borrasca o un front fred, en tot cas a Girona jo no recordo en tots els mapes analitzats veure un front en un dia de nevada.

Un petit estudi de nevades per Vicent Favà, responsable de la Davis de Caro i meteofriki convençut

http://www.eltempsacaro.net/nevades/nevades.htm