"El alpinista es quién conduce su cuerpo allá dónde un día sus ojos lo soñaron"
Gaston Rébuffat L'Alt de Comapedrosa, el sostre d'Andorra, ha estat la millor elecció per trencar la meva ratxa seca de cims i neu dels últims 2 mesos. El meu retorn a l'alta muntanya hivernal, on només hi arriben unes bones cames i un cap il·lusionat i motivat. Llàstima que la neu està en condicions pèssimes i he patit un parell de sustos
Hi hem pujat pel refugi del Comapedrosa i l'Estany Negre. Vam dormir a la part lliure del refu, força acollidor. Vam trobar neu contínua per sobre els 1800 metres perquè un bon tros de la ruta fins el refugi passa per l'obaga del Riu de Pedrosa i està força glaçada i conservada la neu. Tot i això, fins els 2300 o més amunt la capa gelada és molt prima i no aguanta el pes de l'alpinista... la progressió és penosa, ens enfosavem molt fins per sota el genoll i haviem de buscar a ull la que semblava la millor neu, la més sòlida però el que anava primer pringava molt. Les raquetes són inútils amb aquesta neu, només grampons... i igualment fins que no trobem l'altura de neu dura el camí és un camp de mines
Com era ben d'hora ben d'hora, les pales de neu amb força pendent estaven al punt del grampons i a partir dels 2300 vam començar a pujar en condicions... en 3 hores ens plantavem al cim. Les vistes espectaculars i gratificants
Crestejant per sobre alguna congesta de neu de bona mida, vam pujar al Pic de Baiau que té una molt bona vista sobre els llacs de Baiau i la vall alta de Vallfarrera, terres catalanes des d'un pic a la frontera, i enfront la Pica d'Estats.
La temperatura ambiental lleugerament negativa del migdia i força vent encara que feia un bon solazo, obligava el grup a reprendre l'excursió i baixar rapidet cap als Estanys Negre. Completada la volta semicircular per sobre els 2700 amb una meteo benigne i genial, vam baixar al refu amb força entrebancs perquè la crosta de gel es desfeia i ens enfonsàvem més que a la pujada, quin fàstic. El descens al cotxe també va ser penòs que la neu era quasi gel i en una ocasió em vaig quedar atrapat en un forat i sentia com la crosta de gel em punxava la cama, si sortia i relliscava el final podria ser fatal!
Amb una mica d'ajuda i paciencia vaig sortir de la trampa i pel sender de gel vam tornar al cotxe. Només amb un pam de neu powder recent caiguda la sortida hauria estat mítica.
Espero a fer una nova hivernal al febrer, amb neu nova
Ara les fotos de la sortida!
El Comapedrosa a l'alba
Per aquí pujarem.
Amunt! que fa pujada, queda enrere una conca glacial de neu gelada.
A pocs minuts del cim, estem a sobre de l'Estany Negre, el pendent s'inclina i fa suar jeje
La cresta cimera al Comapedrosa, ja som a 2900! Bastant estètica i aeria
Vistes panoràmiques genials.
Cim! Sostre! Visca! a 2940 metres d'altitud
La Pica d'Estats a l'esquena, a la dreta.
Profusió de muntanyes mítiques i vistes alucinants!
Besiberris, Posets? Aneto.
La vall d'Arinsal als peus i perfectament s'intueixen les valls del Valira d'Ordino i del Valira de Canillo i Soldeu. Brutal! Només neu a gran altitud
El Monteixo i centenars de pics pirinencs, pallaresos i aranesos fins a l'horitzó!
La Vall de Baiau (CAT) i els seus estanys fins a la Vallfarrera.
En direccó contrària, al meu vessant, el descens nevat a l'Estany Negre (AND). Al centre la carena del Salòria? i a la dreta el Pic de Sanfons. A l'horitzó la boira de la depressió de l'Ebre pel congost de Trespons. Personalment, crec que els Ports de Besseit es veien darrere la boira, una illa de muntanyes que suraven sobre la boira
Espero que us hagi agradat la sortideta hivernal
ja veieu que al sostre d'Andorra hi ha força neu... almenys bona imatge però no és neu per trepitjar o esquiar
Salut, meteo i muntanya!
Patim La Meteo
