Doncs sí... mig segle de la gran nevada del Nadal de 1962. Tot un mite dins del món de la meteorologia catalana, i també de la societat,d'alguns de nosaltres, dels nostres pares, els nostres avis...

Hi ha un facebook, anomenat "Badalona records" on hi ha tot de fotografies antigues de la vila... i com no podia faltar, hi ha tot de fotos d'aquella jornada i dies posteriors. Us en penjo algunes d'allí i d'altres de collita pròpia (familiar)!

Pel que fa a dades, l'únic que sé és que tot just sortir de la missa del gall anaven caient flocs de neu i que l'endemà pel matí ja havia agafat, tot i que la part forta va ser durant tot el dia de Nadal. Per Sant Esteve el sol lluïa però amb un fred que pelava... amb gruixos de més de mig metre de neu arran de platja i d'un metre o més a molts llocs de Badalona, especialment de la part alta.

Apa doncs, espero que ho gaudiu!!!!

La Rambla, en el moment de la nevada


L'endemà, des de la plana del Gorg, mirant cap al turó d'en Caritg (80m)


Des del barri del Manresà mirant cap al turó de l'Orella (101m) i el d'en Joan de les Dents (112m)


Des de la carretera de Mataró, a l'alçada del mateix barri, i mirant cap als turons


La carretera de la Conreria (Avinguda del Predident Companys)


El carrer Pujol, a Dalt la Vila (Marga, aquesta és per tu! )


El carrer del Temple vist des de l'església de Santa Maria


I la gent baixant esquiant!


Carrer de Mossèn Anton Romeu


Des de la carretera de Barcelona (Anselm Clavé) mirant cap a l'església de Sant Pep


La carretera de Mataró






La riera, a l'alçada de la carretera de Mataró




El carrer Barcelona




El carrer de Mar


El carrer Sant Pau


El carrer Sant Pere


Titus


Els banys de la Donzella de la Costa






El pont d'en Butifarreta


La Rambla








La platja







Salut!!!

Ni avui estariem preparats per això.
M'han agradat molt! I veure el carrer de St Pere i el Titus, els dos únics llocs que coneixia de Badalona, m'ha portat bons records de bones estones.(coses meves  )

Pensant en les conseqüències de la nevada del març de fa dos anys on es va enblanqueir el terra, com diu en Gavarres, peta tot

Solsament imaginar el que seria avui això és al.lucinant.

Merci per penjar-ho

Són totes espectaculars pel que representen, però les del mar i la que surt la barca i els dos pescadors obrint traça per la platja es..........irrepetible

Ja toca una repetició de la jugada 

Gràcies Oriol per la que em dediques especialment i per tot el reportatge.  

No crec que ningú dels que varem viure aquella nevada l'oblidem mentre visquem. Per a mi, que era una nena, va ser màgic; no podia treure el nas de la finestra de la cuina -que donava a un hort molt gran- embadalida veien com queien els flocs, a estones de l'estil del que aquí en diem llençols. Com anava pujant el nivell, com tot s'anava tornant blanc...durant tot el dia i, tal com dius, des de la sortida de la missa del gall. 18 hores ben bones de nevar sense parar.
 
El fred viu va arribar a l'endemà, per Sant Esteve. La glaçada va ser també històrica i les canonades de l'aigua es van rebentar totes. També es va congelar l'aigua dels dipòsits -en aquella època només tenien aigua corrent "els rics"- i els inconvenients que això va comportar van ser molt greus. A les cases baixes era normal tenir una comuna, no pas una cambra de bany, i estaven situades als badius. Ni us explico com ens vam haver de buscar la vida per poder fer les nostres necessitats.
Les teulades patien i era normal veure els homes enfilats amb pales anant traient la neu. També es van haver de fer camins per poder transitar, sobretot a Dalt la Vila, la part més alta de la ciutat i on els carrers són més estrets; tot estava colgat, aquí és un dels barris on l'acumulació va ser més alta.

Però en aquells dies jo no era conscient dels problemes que va portar la nevada i, com tota la canalla, només en vaig gaudir malgrat les caigudes i el fred. Tot era una festa!

Pel febrer encara hi havia racons on quedaven restes de la Gran Nevada.

recopilatori de postal nanu! 

Alguna de Sant Andreu de Palomar també corre per internet

C/ Ignasi Iglesias



Plaça del Comerç



Vista general

Espectaculars imatges, qui sap si aquest gener o febrer en viurem una de similar.
Per cert a Girona va nevar més l'1 de febrer de 1963, 20 cm, que el Nadal de 1962, 18 cm. Un hivern, el 1962-63, boníssim, el millor del segle XXI per veure neu, expliqueu-los als anglesos.   

Jo ho vaig viure al Port de Llançà. No tenia càmera, però recordo la platja amb un bon tou de neu fins ben bé l'aigua. Recordo que el dia següent va entrar tramuntana freda, a la platja es van mesurar amb un termòmetre "normal" (no hi havia res més) -12ºC. no sé si reals, però recordo que a les roques de "la Gola" (un magnífic paratge ara desaparegut sota el ciment del pàrquing del port esportiu  () els esquitxos de les ones es gelaven durant el curt vol i espetegaven a les roques, sovint trencant-se, és a dir que feia efectivament molt de fred.

 

Gràcies per el magnífic reportatge


 

Potser aleshores em va començar l'afició ?

Aquesta és una foto increíble ... una barca a la platja i amb mig metre de neu...
Gràcies per compartir-les!

Doncs si. Jo tenia 9 anys i va ser a partir d'aleshores que vaig començar a mirar-me el cel amb uns altres ulls; aviam, tampoc res d'especial, però recordo que gaudia molt amb els trons i llamps, quan a la resta de nenes els feien por; amb el meu germà anàvem a la Riera d'en Folch, que evidentment era a cel obert, per veure les rierades....
Val a dir que a casa sempre hi va haver un cert interès "pel temps", que de "méteo" no en parlàvem    El meu avi, que a més de fuster era pagès, tenia molt en compte les condicions atmosfèriques pel sembrats i ens ho explicava. I el meu pare...el meu pare fou el que més va influir en mi perquè vivia la méteo com només li ho he vist amb el mestre Picó. Era autodidacta, però molt rigorós, devorava llibres i no s'estava d'escriure a qui fos preguntant i investigant. Tant és així que va arribar a ser l'observador oficial de Badalona fins a la seva mort, l'any 1980.

Res, records que no s'obliden (ni ganes). Però efectivament la nevada del 62 va ser definitiva per a crear afició, i em consta que no només a mi. 

Gràcies a tots!! Celebro que us hagi agradat el report!!!!


Topònims perduts, casumdena... ara ja és Martí Pujol per la gran majoria i "La Riera" pels BTV's Això sí, a mi no em surt dels nassos perdre-ho, així que almenys ja som dos que ho direm pel seu nom!!!!!

Per nosaltres, que hi vivíem a tocar, era "la riera", però quan n'havíem de parlar per diferenciar-la d'una altra, era la d'en Folch.  
Deu ser que sóc btv, que així ho acrediten els documents de fa segles de la meva família.    

Per cert, el reportatge també m'ha fet entristir una mica veient els grans canvis experimentats a Badalona en aquests 50 anys. Carrers irreconeixibles, indústries que foren pioneres i que ja no existeixen...carrers on els veïns eren els protagonistes, enlloc del caos de trànsit i soroll en que s'ha anat convertint Badalona.