Ruta climàtica per la vessant nord del Pirineu central (del 2 al 6 de Gener)

Aprofitant  els últims dies de vacances hem fet un recorregut molt complert per tota la vessant nord del Pirineu Central.  La intenció era  fer una bona ruta climàtica i de pas revisar i ajustar (en el cas que fos necessari) les Davis MeteoPirineu en temps real que ens anéssim trobant.

Si voleu seguir  la ruta amb detall  i no coneixeu  la vessant nord del  Pirineu us aconsello que agafeu un mapa.  Dit això comencem:

Dia 2 de Gener
Sortim d’Olot direcció França passant per la Cerdanya.  Abans d’arribar a la Molina trobem Toses (1450 m), un dels pobles més freds i nivosos del Ripollès conjuntament amb Setcases i Nevà. En aquest cas Toses no tenia neu i és que com veurem no hi ha neu en cotes baixes a la vessant sud del Pirineu tret de la zona axial i la més occidental de la serralada.


Un cop a la Molina aquest és el trist aspecte que presenta...neu de canó fins hi tot a la seva part alta (a la foto veiem la zona de Roc Blanc cota 1700m).


Des del mateix punt mirant cap el nord veiem com la nuvolositat procedent d’un front de NW entre per la vall de Puymorens. En dies de nord és molt típic veure aquest fenomen des de la Molina o la Masella. Un està esquiant amb sol i en canvi veu la nuvolositat estancada al Pirineu Axial però entrant una mica per la vall de Puymorens i per l’altiplà de Quillane ja més a l’est.


Al arribar a la Molina poble primera parada per revisar la Davis MP. Com veiem a la foto tampoc hi ha neu al poble més nivós de la Cerdanya catalana.


La nuvolositat augmenta de forma clara al entrar a la Vall del Carol (Puymorens). Tan a Porta com a Porté neva dèbilment  (dia de nord típic). Parem a Porté per revisar la Davis:


Des de dalt del Port de Puymorens (1915 m i divisòria entre vessant sud i nord) aquest és l’aspecte de la zona de la Vignole (1800 m i base principal de Porté-Puymorens). Moltíssima diferència si ho comparem amb la Molina o la Masella i és que aquí el nord ja entra clarament.


Baixem a l’Hospitalet pres l’Andorre (1430 m) on trobem una altra Davis. Continua nevant de forma dèbil i és el primer poble que té bastantes  restes de nevades anteriors.


La nostra ruta continua fins a Ax-les-Thermes (750 m) on comença el Col de Chioula (1450 m). La seva part més alta estava nevada però amb poc gruix.


Baixem per l’altre costat del port fins arribar a la part alta del Plateau de Sault, un dels llocs més freds durant les nits anticiclòniques del Pirineu. Aquí trobem dues Davis més, una situada a la part més freda en inversions (a la part baixa del poble de Comus) i l’altra al càmping de Camurac uns 70 m per sobre de l’altiplà. Un cop revisades ens desplacem al Pla de Boum; un pla extraordinari molt a prop de Comus i a 1220 m on tenim un termòmetre amb protector solar Davis a 1,5 m del terra. La seva sèrie és molt jove encara però ja està demostrant  maneres i és que durant les nits més fredes de l’any s’arriben entre els -25 i  els -30ºC al Pla de Boum. Esperem registrar una temperatura més baixa dels -30ºC en els pròxims hiverns . Bé, prou rollu i més foto. Com veieu en tota aquesta zona la nevada ja era molt més forta i començava a agafar:


Abans d’acabar el dia tornem cap a Camurac per pujar a la urbanització de la seva petita estació d’esquí. A 1400 m hem de fer mitja volta doncs la neu acumulada comença  a ser important:


Dia 3 de Gener

El front i la retenció de nord posterior ja havien arribat a la seva fi. Ens trobem més al nord, en plena zona Càtar. Des del Col de Montsegur (1050 m) veiem el castell que porta el mateix nom. Un dels més espectaculars de la zona.


Un pel més a l’oest hi ha la petita estació d’esquí de Les Monts d’Olmes. Aquesta estació francesa rep grans nevades tan de N com de NW i és que com veiem a la següent fotografia no té obstacles mirant el nord.


La seva base està a 1400-1500 m on a més trobem una estació MeteoFrance amb una sèrie pluviomètrica molt considerable per estar  tan a l’est de la serralada. Aquesta sèrie ronda els 1500 mm anuals tot i que la zona només rep grans precipitacions amb els components de nord.


Com no podia ser d’una altra manera, és el primer lloc de la ruta on trobem una quantitat considerable de neu. Al jardí d’un dels xalets de la urbanització madeix-ho 34 cm. 24 de nevades anteriors ja totalment congelats i compactats i 10 de la nevada del dia anterior. Tot hi això en aquest punt hi havia més neu que la mitja doncs era completament cara nord.


Després de un bon dinar (foie-gras i magret...) ens desplacem cap a la part central de l’Ariège; passem Foix i pugem al Col du Port (1250 m).


Des de la seva vessant occidental hi ha unes vistes precioses a un dels pics més emblemàtics del Pirineu, El Mont Valier de 2838 m d’altitud.


Continuem cap a l’oest fins arribar a l’estació de Guzet-Neige (base a 1350 m), revisem una altra Davis que tenim al costat de l’estació MeteoFrance i foto a l’espectacular cara nord del Mont Valier que ja tenim més a prop:




Ja de nit arribem a le Mourtis (base a 1450 m), (petita estació francesa al nord de la Val d’Aran). Revisió d’una altra Davis i cap al Naut Aran on trobem Bagergue (poble més alt de la vall després de Montgarri amb 1430 m d’altura) nevat tret de les cares més solanes com veiem a la foto:




Dia 4 de Gener

Durant la nit ha plogut, un altre cop un front de NW amb la cota molt alta però. La major part de precipitació a estat líquida de 1800 m cap avall.
Sortim de la vall d’Aran direcció St. Lary. Primera parada al Coll del Portillon (1290 m) on veiem restes de neu tot hi la pluja de la nit.


Arribem a Bagneres de Luchon i ens acostem a la part final de la Vall de Lys (1150 m). El fons d’aquesta vall és molt nivós i aguanta molt bé la neu. Foto feta a només 1140 m d’altitud i com veieu tot nevat amb bon gruix:


Continuem cap a l’oest i comencem a pujar el Col del Peyresourde (1550 m). Tot just començar però ens desviem cap a la Vall d’Oueil fins arribar al poble més alt, Bourg d’Oueil a 1380 m on tenim una altra Davis.


Des de un punt més elevat veiem com només està nevada la part baixa i obaga del poble.


Més endavant ens tornem a desviar del Peyresourde per anar a les Granges d’Astau (1100 m). “Curiosament”, no hi ha neu. Recordeu que a la propera val de Lys a la mateixa altura estava tot nevat i és que aquí els nords deixen menys precipitació.


Tornem a la carretera del Peyresourde per desviant-se per últim cop, aquesta vegada cap a la base de Les Agudes-Peyresourde (1600 m). Abans d’arribar-hi trobem el poble més alt de la zona;  Gouaux de Larboust (1300-1500 m). Tot hi la seva altura, cap barri del poble està completament nevat.


Tornem de nou cap al Peyresourde, foto de l’últim poble abans d’arribar al coll. Portet de Luchon a gairebé 1300 m.


Passem per fi el Peyresourde i per l’altra vessant el primer poble que trobem és Mont a 1300 m.


Ja dins la vall de Louron així la veiem mirant al nord.


Després de dinar (un altre cop foie-gras i magret...) pugem al Col d’Azet (1580 m) i les muntanyes de la divisòria emergeixen sobre els núvols.


Des de dalt del coll mirant a l’est veiem perfectament d’ on venim, el Col de Peyresourde.


Les muntanyes de la divisòria es mostren imponents i és que aquí els pics més alts superen els 3000 m d’alçada.


Baixem per l’altra vessant del Col d’Azet i remuntem la Vallée d’Aure (St. Lary) per arribar al poble més nivós de la vall, Le Plan a 1380 m. No quedava neu de nevades antigues però si que n’hi havia una mica de l’última.


Continuem direcció Túnel de Bielsa i just després de le Plan veiem les muntanyes que el dominen des de l’alçada.


Passem el túnel i ja dins la vessant sud del Pirineu pugem cap a la Vall de Pineta. Des de Espierba Alto veiem el Monte Perdido (3355 m i tercer pic del Pirineu). Una pena veure aquesta vall sense neu. És un dels llocs de tota la serralada on precipita més amb SW però en canvi amb nords veu quatre flogs mal contats generalment.


Vist el desastre de la vessant sud (tot hi que Pineta es mereixia el viatget) tornem a St. Lary per passar-hi la nit.

Dia 5 de Gener

Menys núvols que el dia anterior esperant que un altra front de NW arribi de cara a la nit un altre cop amb la cota alta.
Part mitja de la Vallée d’Aure.


Zoom a la base de l’estació de St. Lary.


Continuem cap a l’oest passant el Col d’Aspin (1490 m) des d’ on el Pic du Midi de Bigorre (2887 m) imposa el seu respecte.




Baixem per la Vall de Campan fins just després del poble amb el mateix nom per remuntar la petita vall de Chiroulet. Al final de la carretera trobem aquest petit barri a poc més de 1000 m d’alçada però que és molt nivós. La part obaga estava bastant nevada.


A la tarda ens desplacem a l’última vall principal del Pirineu Central francès, la Vall de Luz St Sauver. Dos pobles destaquen en el tema neu, Bareges (1220 m) i Gavarnie (1370 m). El primer tenia la part obaga nevada i la part solana només amb taques, el segon només tenia taques i és que Gavarnie, tot hi estar a la vessant nord del Pirineu està molt encaixonat cap al sud, això fa que les precipitacions hagin de passar vàries valls i muntanyes abans d’arribar-hi  i que es desgastin pel camí.








Un cop comprovat el bon funcionament de la Davis en temps real més occidental de MeteoPirineu (la de Gavarnie) vam fer gairebé tot el mateix recorregut a la inversa. Trobareu més fotos en aquest blog: http://meteopirineu.com/blog/

Salutacions.

Un reportatge excel.lent i un festival de Davis 

    Reportatge collonut del Tour dels Pirineus

Quina passada!! Felicitats per les fotos, company.

Quin gran reportatge !! 

Maca la ruta de manteniment!!  gràcies per compartir-la.
Mira, un dia faré algo semblant quan fem les nostres rutes de manteniment de meteoprades, tot i que la vostra neu l'haurem de substituir per vent, que d'això sí que en tenim enguany.

Quin reportatge tan ben parit!

Magnífic reportatge Muse_matt, i quines diferències entre vessants. Gràcies per compartir!   



Ja estàs trigant, Avi. 

Super Tour de les Pirenees!! 

fantàstic, bon records tinc d'alguns indrets dels teus reports, tot i que en tinc clavada una espina amb tota la zona de l'arieja propera al mont valier. la zona montsegur-mont d'olmes sempre m'ha sorpres amb els seus boscos quan he passat, reconec que es com m'agradaria que sigues el pirineu català, i no amb alzinars i tanta pineda

Moltes gràcies a tots. Us ho agraeixo molt i la veritat és que l'esforç queda totalment recompensat. És el primer reportatge llarg que faig a aquest fòrum i no dubteu que sigui l'últim. 

Des de que vaig fer la meva primera ruta per l'Ariège que aquest departament em va fascinar. És probablement la zona més desconeguda de tot el Pirineu tot hi la seva innegable bellesa tan natural com climàtica com gastronòmica.

Els francesos el tenen com un departament oblidat, perdut i llunya i la veritat és que al endinsar-te dins d'alguna de les seves valls tens la sensació de retrocedir una o dues dècades en el temps.



No coneixia la vostra xarxa de meteoprades. Ara ja sé on anar a mira quan em moro d'enveja al veure un llevant amb la cota de neu baixa que es queda al sud de Catalunya i reparteix neu a tort i a dret...

Felicitats per la vostra feina.

Salutacions.

ja havia vist algun reportatje vostre, de fet es una zona que coneixia una mica, pero gràcies a vosaltres la he conegut una mica mes. recordo fa dos anys, a finals de maig que em va agafar una bona nevadeta a la vall d'orlu, al mateix parking i despres vam pujar una estona. el que tinc ara en ment fer es pujar a soulcem a fer una raquetada, espero trobar prou neu per allà, de totes totes, soulcem es quelcom espectacular. i el millor es que s'arriba rapid per puymorens, així que aquests propers mesos espero fer escapades per descobrir el massis d'aston, st barthelemy, couserans o trois segneurs (com es diguin). i per cert, l'aude tambe es espectacular, mitja muntanya farcida de boscos espectaculars, trobar avetosses a 700 metres fa patxoca

Fotogràficament parlant , anar fen. Si et surt alguna foto xula creu-me que és gràcies al paisatge mes que als teus coneixements, però bé com ja t'he dit en altres ocasions ets el millor en qüestió de reports climàtics dels Pirineus.
I ara una pregunta tècnica referent als pluviòmetres francesos, per cert per a la neu molt millors que els famosos Hellman. Han renovat els pluviòmetres? els veig molt lluents i fins i tot semblen diferents.
No tindràs un primer plànol?

Gracies.

Ara la verticalitat no la tenen molt clara en la institució francesa, poder un nivell per reis no aniria malament...


Però si que son nous, estan per estrenar i fan patxoca. Nomes queda veure si veiem alguna diferencia amb els anteriors, en principi serà el mateix, si conserven la inclinació que ja tenien.  

jeje, de les fotos se'n encarrega la xicota. Ja li comentaré però el que en penses.  

Soc el primer de comprar dades a meteofrance e, que consti, però sempre agafant-les "amb pinces" doncs pel que veig en les meves rutes i el que m'han explicat altres aficionats francesos me les crec fins un cert punt. Tot hi això, per saber els valors pluviomètrics aproximats de vàries zones del Pirineu francés, van de meravella.

Salutacions.