Diumenge passat, una bona colla de joves muntanyencs, alguns pirineistes, altres caçadors de tresmils; alguns per amor als reptes, a la neu, a les gran alçades i altres per amor a la natura, la fotografia de muntanya, l'estat hivernal del Pirineu, etc... tots junts, joves i prometadors amb grans aspiracions alpines
vam realitzar una sortida hivernal impecable al Pico de Tempestades, la 5a o 6a cota del Massís de la Maladeta.
ESPECTACULAR, FANTÀSTICA i IMPECABLE sortida! Un millor dia no podiem tenir... L'ascensió va exigir molt esforç perquè completar un desnivell de 1300 metres amb neu i obrir traça no és fàcil, un bon coixí de neu esgota més que en condicions estivals encara que la baixada no és tan soferta perquè superes els camps de blocs morrenics sense fer patir els tormells i menys esforç al genoll... bé que suposo ja ho haureu experimentat
Una ascensió perfecte, amb raquetes i grampons, sobre un paketón de neu per sobre els 2400 metres, del ibón de Llosars al cim (per sota clapes i continuada a la cara nord del Ballibierna per sobre els 2200, que carregat de neu!), 5 hores dures de pujada però super gratificants gràcies al paisatge hivernal de l'entorn, 3 hores pel descens, rapid sobre neu primavera, un pèl inestable a causa de la calor però el risc d'allaus és fluix.
Feiem sostre a les 12.15 del diumenge, amb 0 ºC a quasi 3300 metres d'altitud i un solazo torrador i vistes esglaiants... tot el Pirineu català a la vista!!! Fins el Carlit i el Puigmal! Els Ports de Tortosa tb es veien!!! Terrible!! És dels dies que allà dalt, l'estona que estás al cim, el cor se t'encongeix i t'emociones en identificar totes les muntanyes que hi ha al voltant, les que has vist retolades en varis reportatges i ressenyes excursionistes de la zona o més lluny i somies en pujar algun dia; aquí les tenia a tocar... quina emoció!
vaig acabar ben borratxo de vistes, muntanyes i neu! Menys lletra i opineu vosaltres, perdó pel rollo!
El Ballibierna, gran tresmil panoràmic!
Pico Margalida i el Rusell i darrere el Pirineu alt ribagorçà i pallarès.
El Tuc de Mulleres, el tresmil d'iniciació en aquest mundillo. Al fons la Pica d'Estats i les muntanyes alt pallareses.
Besiberris i sector Aigüestortes.
La vall de Barrancs ben innivada, a la cara nord de la Maladeta neu contínua per sobre els 2100... els plans d'Aigualluts estan ben pelats
Així està el Posets, el Mont Perdut (el que es veu) i el Vignemale, al marge dret.
I no faltaria el rei dels Pirineus!
L'experiencia ha estat brutal! Aquesta pallissa m'enganxa a pujar més cims pirinencs a l'hivern, quina bogeria... és un no parar. Qui em veia fa 3 anys (quan vaig començar a fer raquetades) es creuria poc en els percals que em poso avui i qui sap on estaré l'any que ve. CARPE DIEM amb seguretat i ilusió jeje.
Espero que us hagin agradat les fotos. Salut!
Patim La Meteo
