El tema potser ja està tractat però seria interessant veure les diferencies de formació de les boires en aquests indrets del país i en quines situacions es donen. El perquè de la seva durada més o menys efímera o duradora.

El roda et farà un complet simpòsium, demana-li quan cobra  

Wertyuiop, et deixes la boira que s'escola per la Vall de l'Ebre avall i passat Móra es desvia cap a l'est fins a arribar pràcticament al mar .... Rodaaaaaaaaaa  

uff tengo la mente ocupada en otros menesteres meteo estas semanas...

JAJAJAJAJ........A pesar de como esta el patio no te aburres eh ?

He estat buscant un link sobre la formació de les boires gebradores a la Terra Alta però ara no el trobo...casum l'olla...

Les boires de Lleida es produeixen segons un article que vaig llegir a Geografia (UB) gràcies a l'important inversió tèrmica i la turbulència de l'aire en la capa límit (té un espessor de 700 m aquesta turbulència). Després d'uns quants dies amb anticicló a l'hivern el terra es refreda i produeix importants inversions, com es refreda augmenta de humitat fins a saturar-se i llavors es forma la boira. Com la boira persisteix molts dies es un procés que es realimenta, el sol no l'evapora com al Gironès o altres llocs perquè la boira té un espessor més important. A veure si  us ha agradat la meva explicació.

A veure, jo no en tinc ni idea de per què es formen (no sóc meteoròleg, ni físic,ni....), el que si veig és com es formen les de Lleida dons cada hivern estem pendent d'elles ja que ens interrompeixen la feina de collir les olives.

Hi ha dos variants.

Anticicló càlid. En aquests cas són ultra-ràpides. Mesos d'hivern, sobretot desembre i gener, es col.loca un anticicló i en dos dies la boira tapa tota la plana de Lleida fins a les cotes més altes de la Depressió central. En aquest cas acostumen a ser molt estàtiques, es ha dir, boira espesa pràcticament tot el dia exepte a la tarda on es alta i sembla un núvol gris baix.
Els mapes d'exemple són del desembre del 94 on es va aplanar el dia 3 i va ser-hi 17 o 18 dies seguits amb temperatures suaus de entre 10 i 15 de màximes i entre 5 i 7 de mínimes.

Anticicló fred. Es va coient com un caldo. Desprès del pas d'un front que ha fet entrar aire fred, queda la calma. Es comença a formar boira a "reparo" del pre-pirineu (Zona entre Oliana, Ponts, Artesa de Segre i fins a Camarasa), el primer dia es desfà, el segon es manté pràcticament ajeguda en aquests llocs i a més ja afecta el Segrià i Baix Cinca, el tercer dia puja fins a Mollerussa i Borges Blanques, però puja i baixa, en cap cas es desfà sinó que es mou la cota en la que es col.loca, al quart dia ni Borges ni Mollerussa veuen el sol , Tàrrega en prou feines i ens arriba a nosaltres a Cervera i Guissona i segueix pujant i baixant de cota tot el dia amb lo que provoca les gebrades més potents.
Aquest moviment més o menys és:
-A les 7:00 ocupa molt espai i puja molt de cota.
-A les 9:00 baixa uns 100-150m de cota.
-Cap a les 16:00 torna a pujar i queda estàtica.
-A la 1:00h torna a baixar fins a les 6:00 o 7:00 del matí.

Aquest efecte es repeteix per tota la plana de Lleida però cada dia va pujant fins que en una setmana ja sobresurt pels sobreixidors (Cau cap a la Conca i cap a L'Anoia).
L'exemple és del desembre del 2001 i aquí va deixar màximes entre 0 i -6ºC i mínimes de entre -6 i -12ºC, amb un paisatge siberià ja que previament havia caigut 30cm de neu que en contes de mimvar s'incrementava pel gebre. Aquell hivern va destrossar molts arbres (oliveres i vinyes va haver d'arrencar-se).

No és una explicació gaire tècnica però pot ajudar als tècnics a explicar-se millor.

Molt bona aprotació, Vallcorbí. Les aportacions de l'experiència ajuden a entendre millor els fenòmens que no pas tant sols en un llibre. Contiuem tots aportant experiencies. Gràcies

Respecte a les de la Plana de Vic puc dir-vos que per el costat NE s'acaben casi sempre entre els 680 - 700 m d'alçada, al voltant del km 17 de la C-153. Són doncs uns 200 m de gruix respecte l'alçada del centre de Vic.

També a primeres hores del matí provoquen un catabàtic molt marcat en el Congost, entre La Garriga i El Figaró

Avui hi havia una boira molt espessa a Salt. Inferior a 50 metres. Després de nits plujoses com la passada, acostuma a haver-hi boira a Girona i Salt. 

Aquests dies és l'exemple de l'anticicló càlid que comentava. Primer dia d'anticicló= a primer de dia de boires extenses fins dalt de tot de l'altiplà central

Tenia localitzat un article...però com sempre passa, ara no el trobo...cagoncony !!!

Per il.lustrar el que diu el Vallcorbí, aquí unes fotos de tot el Pla de Lleida sota un mar de boira, fetes des de la Serra dels Bessons (centre de Les Garrigues). En aquest cas la cota és a ran del Pla de la SErra, és a dir a uns 540msnm.
Observeu a l'última, com a la part superior del mar de boira hi ha gebrada. La boira sempre és més freda a dalt.
A la segona foto es veuen els dos Montsecs de fons. A la tercera, algunes serres nordtarragonines.

 

I aquestes són des de dalt la Serra de la Llena. Aquí la cota de boira és a uns 650 msnm. Al fons encarant al N podeu veure els dos Montsecs inabarcats, amb el congost centrat a la imatge. La segona foto és mirant més al NE, es veu la Serra de Vilobí (amb els parcs eòlics) que resta descoberta, puix és a uns 700 msnm. L'orografia marca el final de la boira en aquesta banda.
Aquest és més o menys el màxim d'alçada de la boira, doncs ja se sobreëixeix massa cap a la Conca de Barberà i la Vall de l'Ebre.
Ah, el poble és el Vilosell.