El dissabte a la tarda/ nit hi va haver una tempesta a la vall alta de Chistau que va deixar una primerenca nevada per sobre dels 2900 metres. A l'alba vaig estar a la porta del Refugi de Biadós, davant l'espectacular cara nord del Posets, despert i gaudirnt de la vista del Posets nevat i ben blanc, creieu-me, per sobre els 2900 metres d'altitud.



Vaig passar nit al refugi de Biadós amb la intenció de pujar al Gran Bachimala el matí de diumenge. Volíem recórrer tota la cresta de Sabre, fent cim a la Punta de Sabre i el Gran Bachimala, dos tresmils molt aeris. La nevadeta ens va fer replantejar la ruta perquè no voliem relliscar a la cresta, la possibilitat de trobar gel abans del migdia era molt alta.
Així que vam ascendir primer el Gran Bachimala per la via normal, 4 hores i poc, vam crestejar part de la carena de Sabre fins al mateix Pic i vam baixar pel mateix camí. Tota la sortida ofereix vistes molt panoràmiques al massís del Posets, la vall de Chistau, al Cotiella, als Pics Culfreda, al Mont Perdut i la seva glacera, etc.










Els nostres objetius: Bachimala 3177 m i Punta Sabre 3136 m.


La neu i el gel ben aprop! La glacera de Llardana molt visible en tota l'ascensió.






Sostre!!!


Els principals massissos pirinencs a la vista, espectacular!
Posets, molt enfarinat... suposo que es van produir desplomaments de la cota de neu gràcies a la tempesta i per això està més blanc que la resta de muntanyes.
A la foto veiem la cresta que vam recórrer per arribar a la Punta de Sabre... espanta una mica però és senzilla seguint el fil de la cresta, no apte amb vertigen. 


Monte Perdido, una mica enfarinat molt amunt. La glacera ben visible.


Maladeta- Aneto


Sector Perdiguero amb una dèbil nevadeta a sobre...


Pic Longue


Punta Suelza i Fuelsa


Fent-se una mica tard a la muntanya, el sol il.luminava el Posets i el daurava amb la seva llum ... aquesta llum em captivava! Peco d'emoció: sembla els Andes!




Que bonica i salvatge és la vall de Biadós!!


Un descans després de la patejada i una vista per la eternidad.


Realment la Vall de Chistau és de les més boniques i salvatges del Pirineu tot i que la petjada de l'home és molt clara, però primitiva.
La glacera de Llardana, comença a respirar i té bona mida i algunes esquerdes a la vista; la neu que trobem, una grata sorpresa, uns pocs cms que van posar més emoció la sortida ... pur alpinisme ... la tardor ja ha arribat a l'alta muntanya!  
Espero que us agradin les fotos!
Salutacions!

Molt maques Pol, collonuda ascenció i paisatges magnífics.

Per cert Pol, que estàs enamorat? has trobat novia?....estàs molt poètic

Bones panoràmiques, magnífic reportatge 

Fantàsctic!!

Ja ho he dit molllts cops, però Chistau és per mi la millor vall del Pirineu, en part pel seu aïllament..

Fotos genials 

+ 1   
+ 1   

Espectacular, moltes gràcies per ensenyar-nos aquestes boniques fotografies

Bon report, i bones vistes, què salvatge que és aquesta part de pirineu !
Enhorabona per l'ascenció 

Tu no paris de fer cims i de mostrar-nos les fotos.... !!! La meva enhorabona !!

Magnífic 

Precioses Pol... :O

Enhorabona per la fita!

Fantásticas fotos, te ha quedado un reportaje estupendo. 

Magnífic el reportatge! Gràcies per compartir! Quin "mono" d'alta muntanya que fa venir. També jo recordo la vall de Chistau i la zona de Biadós com molt salvatge i remota. Vas passar per Plan, el poble de la "caravana de dones"?

Vam pujar massa ràpid a Biadós... m'hauria agradat fer una mica de turisme cultural per la vall   El pròxim cop! Tinc al cap un parell de hivernals per a la zona  

Vallcorbí! Estic enamorat de la Muntanya Pirinenca jeje El paisatge d'aquesta vall inspiren poesia. El colmo seria compartir aquesta vista amb una novia  :
Parlant de meteorologia, vaig comprovar en primera persona la diferència de cotes de neu fruït de les tempestes, al Posets força neu... el Mont Perdut 4 volves, al Posets va pegar de valent una tempesta, al Mont Perdut no es va desplomar tant la cota  

Moltes gràcies pels comentaris! Quan pugui us passo l'enllaç amb el report complet.

Difícil, si es que no la coneixes allà dalt

A la meva dona, l'he intentat arrosegar a la muntanya i ja ho he donat per impossible. Vaig començar amb un passeig, el Puigpedrós des de Malniu i.....que no arribem? falta molt? això no té cap sentit111 que farem al arribar a dalt? tornar a baixar? dons quina gràcia

Físicament està molt millor que jo, però la mentalització de pujar muntanyes nul.la.

Ara vaig amb els amics.

Es que això és la clau. La muntanya és, diguéssim, un "estat mental". Si la pujada no és tècnica, per arribar a dalt són més importants les ganes que l'estat físic. La meva dona no havia fet mai muntanya - com a màxim senderisme -, i quan vaig poder la vaig portar a fer cosetes fàcils a Pirineus i Alps. Després quan vam anar al Japó de "viatge de noces", va ser ella mateixa qui em va proposar de pujar el Fujiyama, que no és difícil però és ja un senyor desnivell (1400m).

Pol, quan tinguis una xicota, t'has de tornar a pujar amb ella els cims pioners de la teva "carrera", i així li fas de guia