Que té raò   Jo sóc de l'Urgell

No sé que té que veure, a mi paisatgísticamet no m'agrada on visc ja que m'agrada el verd dels prats i les muntanyes i segurament a un Suís li agrada la nostra variabilitat de colors (verds a l'hivern, multicolor a la primavera, grocs a l'estiu i marrons a la tardor), li canvío de bon grat (el paisatge però no la meva manera de viure) (però sí la cartera).

No hem convencereu que el modernisme  no és una Mona de Pascua i encantat pasejaré amb el qui hem vulgui fer creure lo contrari.

Hem podeu vendre que és una conjuminació entre la natura que ens envolta, els astres i constel.lacions que formen unes linees disperses que convergeixen en el cim de la columna i aquesta en un espès i estilitzat bosc,.................que subjecta la Mona de Pascua.

Que cabrón!  

Com diu aquell, no es lo mismo conducir que conducir...no és lo mismo una mona que una mona:

mona:


mona:



mona:


mona moníssima:


Ningú ha de convèncer a ningú en qüestió de gustos, pero sempre es pot canviar  

Algú parlava de formatges, jo abans dels 30 no passava dels trantxetes i quesitos. Un cop vaig a anar a Astúries tot va canviar, del Cabrales no baixo....

 

L'última foto és un romànic auster tal com a mi m'agrada

Peasso mona

Té una retirada

Quant estigui acabada (si no cau abans) i posaria uns plumeros i unes vengales al cim.

A mi m'agrada, tot i que l'estètica exterior a seques no trobo que sigui el seu fort...

Per exemple, em maravella el resultat tant efectiu d'una idea tant senzilla com la creu gaudiniana...miris d'on miris sempre veuras una creu.

En serio, sóc un enamorat del romànic català i s'em fa molt difícil valorar el modernisme.

Estèticament és molt diferent a tots els altres estils arquitectònics i hem recorda més un decorat d'atrezzo que a una catedral o un edifici.

La casa Batlló sembla un laberint de Port aventura.

Paraula de pagès

Jo també sóc un enamorat del romànic, tot i que l'edifici que més m'ha impresionat mai és la Mezquita de Córdoba  ¿Lo de pagès és per la tossuderia?  

No, no el coneixo. Però conec la música de Bach, i una mica d'altres músiques també (coses de la feina).

En quant al modernisme, m'encanta, especialment les obres d'en Lluís Domènech i Montaner. El que no m'agrada de la Sagrada Família és que molta gent posterior implicada hi ha volgut deixar la seva empremta, sense respectar estils ni tendències. Però això és una dèria dels arquitectes actuals d'aquest país que s'atreveixen a posar les seves cagarades fins i tot en treballs anomenats "restauració" d'obres gòtiques originals de l'època medieval, si teniu paciència mireu-vos aquest fil

El que caldria fer amb la gran majoria d'arquitectes actuals, un procediment del segle XVII:

Si algún dia passeu per les meves terres, passeu per Pinell de Brai trobareu un altra catedral modernista...la catedral del vi, obra de César Martinell, deixeble d'en Gaudí

Imatges

Enllaç

I el Celler de Gandesa, també moderniste

Imatges

Lo millor es veure aquests cellers amb una llarga cua de tractors i remolques carregats de verema a punt per buidar. 

El de Gandesa l'he visitat, el de Pinell no.

Segueixo pensant que l'estètica és dubtosa i en aquests cassos agreujat per la poca utilitat pràctica.

És un veritable vesper i l'habitat perfecte per les aranyes. Un celler ha de tenir una premisa principal: Fàcil de netejar i amb poques imperfeccions respecte una línea recta


Lo que diu la Cerç

Cita:
arrossegat, penjat, trossejat i els seus trossos escampats pels camins del terme. El cap, fou posat en aquesta gàbia, que encara es conserva...

[/quote]

Anava a dir que era un llibre de capçalera, però no, llegint-lo no t'entra la son  

Sobre el que preguntes, si però fent trampa  . Algunes de les qüestions lògiques que planteja estan més desenvolupades a la secció "Juegos Matemáticos" que sortia els primers anys de la revista "Investigación y Ciencia", a cura de Martin Gardner, gran admirador de Douglas Hofstadter. De fet vaig descobrir el llibre allà.

La traducció té un gran mèrit, no degué ser pas senzilla   (just el títol "Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid" ja té mèrit per trobar tres paraules en castellà que no trenquessin el joc E-G-B sense desvirtuar el sentit)

El 2007 Hofstadter  publicà el que podria ser la segona part: "I Am a Strange Loop" (hi ha traducció al castellà a la col·lecció Metatemas de Tusquets)

M'encanta aquesta construcció 

L'he visitat i m'encanta. Te un algo fascinant.