Bones,

ara que visc al costat d'aquest monument puc anar a fer el turista quan m'avorreixo. Us poso unes quantes fotos d'aquesta meravellosa mona de pasqua

He intentat eliminar com he pogut les 4 grues que esguerren les fotos

Façana del naixement:

Façana de la passió:

El pròxim dia hi aniré de nit

Maco el reportatge i més encara sense les grues, a veure si algún dia la veiem acabada del tot

Fantástico reportaje Sobre.

Saps que en el projecte original cada una de les torres té la mida justa per a albergar els tubs més greus de l'orgue en forma d'un subbaix de 256 peus, que tot l'edifici estava pensat en funció de l'orgue de tubs més gran mai construït i que, segons el propi Gaudí, es podria arribar a sentir des de Mataró ni més ni menys? Seria una manera de fer descarrilar el TAV i de recuperar l'esplanada que hi havia quan en van iniciar la construcció - MUSIC POWA!

Ara, t'hauràs d'insonoritzar el pis potser, i posar suros enlloc de vidres a les finestres...

Rotllo "Les Trompetes de Jericó"!

No en tenia ni idea. Com sempre, la idea original, se l'acaben passant pel forro dels collons. Un altre exemple, l'Eixample barceloní. En fi...

Sort de les lleis de contaminació acústica

Visc a l'illa de davant de la façana principal, espero que quan em desallotgin vinguin els del 15M a impedir-ho

És justament a Mataró on hi ha l'orgue més gran de Catalunya en funcionament (a la sala oval del palau de Montjuïc n'hi ha un de més gros encara, dels més grossos del món i gran qualitat - un Walcker, però fa molt anys que no funciona). Imagina't poder-te despertar el diumenge a les 6 del matí amb quelcom com això:

http://www.casacota.net/teranyina?num=1113779567

Autoexiliat a Sobrestany?

Trobo a faltar les grues, és el que té viure durant 28 anys a la façana oposada a la teva...


Si vols gaudir d'una cosa curiosa, posat un dia a la sortida del Metro de Marina amb Provença, i escolta la reacció dels que surten del metro i veuen per primer cop la Sagrada Família, ja m'explicaràs....

"Mon Dieu, quelle horreur!"

"Das ist ja scheusslich!"

Són els dos que he sentit més clarament...

A mi em fan por les escultures aquestes noves que li han posat a la façana més nova. Les trobo horroroses!

Com deveu ha ver llegit alguna vegada la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família, dissenyada per l'escultor Josep Maria Subirachs, mostra un quadrat màgic d'ordre 4.
La constant màgica del quadrat és 33 (en total, files, columnes, diagonals, etc. hi ha més de 500 combinacions que sumen 33) l'edat de Jesucrist en la Passió (i com apunta algú, el nombre d'ordres de la maçoneria). Es tracta d'una reestructuració del quadrat màgic de Dürer (Melanconia el que surt al "best seller" El símbol perdut), rotat 180º i retocat convenientment per a rebaixar la constant màgica en una unitat mantenint la majoria de combinacions que la sumen. El preu pagat per fer-ho, però, va ser el d'haver de repetir dos números (14 i 10) i de fer-ne desaparèixer uns altres dos (12 i 16). Així a canvi, però, Subirachs va amagar-hi un curiós criptograma: sumant els dos 14's i els dos 10's ens dona 48, que és el valor numèric de la paraula INRI en llatí (Iesus Natzarenus Rex Iudeorum) Quan es fa el càlcul hem de recordar que a l'alfabet llatí no hi ha la "J" (I=9, N=13, R=17)

De criptogrames i símbols amagats n'hi ha en moltes arts, especialment en la música. Però mentre que els mètodes i formes són coses clares, els resultats estètics poden ser més o menys discutibles, i, en cap cas, poden substituïr-los o justificar-los. De gustos n'hi han molts, i estèticament als meus ulls en Subirachs no m'agrada gens ni mica, aquí està el problema. En la música podem trobar també meravelles com l'Art de la Fuga així com desastres numèrics bastant desafortunats...