Ostres estarie be... un rollet com el del porcs senglars del barri de Collserola pero amb taurons blancs ....



     ...esta be....    

Fa 10 dies, em van soortir 2 cabirols a la cota 250 m del Montalt...ja fa anys que n'hi ha , però mai els havia vist...sembla que procedeixen d'unes reintroduccións els alnys 90's per allà el Montnegre.

quina agilitat aquests cabirols, no són gaire grans però com tresquen...més elegants que els senglars! 

A Guadalperales, Extremadura, l'alcalde està fins als picarols d'algunes coses. Llegiu el ban.

Mare meva... clar exemple de l'Espanya profunda... Ara resulta que fer complir la llei és ser un ecotaliban!

Home, lo de fer caure nius d'orenetes, la veritat no ho trovo gens bé (Porta bona sort tenir nius a casa i molt mala trencar-los ), a mí fins i tot m'aniuen dins del garatge i hem de deixar la finestra oberta per que puguin entrar i sortir
Però lo que està clar es què en nom del ecologisme i consevacionisme s'han fet barbaritats, i per exemple a títol personal IPCENA,(l'associació ecologista de Lleida), sique són uns ecotalibans, repeteixo a títol personal.

Oi tant , per exemple , un del taurons blancs més grossos que s'han vist morts , es va trobar a Tossa de Mar als anys 70

http://www.youtube.com/watch?v=4fOzA-k5BQk

http://scalatunel.blogspot.com/2007/08/taurons-la-mar-de-lescala.html

Taurons perillosos als Països Catalans
Watson i el tauró (J. S. Copley, 1749), pintura basada en un atac a un nedador a l'Havana.

A les costes dels Països Catalans es troben més de 30 espècies de taurons, les quals es poden diferenciar entre bentòniques i demersals -lligades al fons- i pelàgiques -que neden en aigües obertes-. Aquest nombre representa, aproximadament, el 10% de les espècies conegudes en tota la Terra. La forma i la grandària varien considerablement dels uns als altres, encara que la majoria de taurons són petits -menys de 150 cm- i, per tant, inofensius per als humans. Les espècies més grans se solen trobar en aigües pregones, o bé a grans distàncies de la platja; és molt difícil que entrin en contacte amb la gent, no obstant això, i de manera ocasional, poden apropar-s'hi alguns exemplars aïllats.

En les costes catalanes trobem poques espècies potencialment perilloses per a les persones o les petites embarcacions. Són aquestes:

El peix guilla (Alopias vulpinus) no és agressiu dins de l'aigua, però un cop pescat les seues cuades poden ésser extremadament perilloses. Es coneix el cas d'un pescador que va ser decapitat per una fuetada de la cua d'aquest peix quan intentava hissar-lo per endur-se'l a terra. També se'n suposen, al peix guilla, dos atacs a petits bots, però sense confirmar.

El tauró blanc (Carcharodon carcharias) és considerat l'espècie més perillosa per a l'ésser humà. La seua presència als Països Catalans és àmpliament provada; al llarg dels anys ha estat citat entre les Els Columbrets i el continent, a Mallorca, a Menorca, a Vinaròs, a Castelló de la Plana, a Vilassar de Mar i a Tossa de Mar. El 2 de febrer de 1989 un exemplar va matar un submarinista al golf de Baratti (Itàlia), sobre un fons de 20 m. Al juny de 1990, un tauró blanc va atacar una petita embarcació en aigües del Golf de Lleó (Estat francès).

El marraix (Lamna nasus) és considerat potencialment perillós, a causa de la seua envergadura i a la seua dentició, encara que no es coneixen casos d'atacs a humans.

El solraig (Isurus oxyrinchus) és una espècie que, normalment, evita les aigües somes. Pot arribar a ésser agressiu amb els submarinistes i atacar, fins i tot sense que hi hagi hagut provocació.

La tintorera (Prionace glauca), per la seua poca timidesa, és l'espècie de tauró que més s'apropa a la costa, especialment a l'estiu. Hi ha documentats atacs a petites embarcacions, submarinistes i nedadors. Se n'han capturat força individus al llarg de tot el litoral català.