Una setmaneta al Massís del Posets dona per moltes excursions, una aproximació molt carregada, moltes ascensions alpines a Tresmils, bones vistes, roges albades i postes de sol, bons banys en algun ibón o al riu, lectures a la llum de la lluna, observacions de pluges d'estels... moltes experiències de supervivència a l'alta muntanya... bones vivències de companyarisme amb un bon amic.
Durant 4 dies vam acampar en uns plans herbats a una hora del refu Angel Orús, sobre les Gorges del riuet de Llardaneta, vam pujar al cim del Posets, el segon sostre dels Pirineus, una senyora ascensió... personalment el rei dels Pirineus... un cim més estètic que l'Aneto potser perquè l'experiència allà no va ser prou bona   amb un temps marca prou bo: 2h 30'. El meu dècim tresmil, un cim molt especial. Vam pujar fins al solitari Ibón de Llardaneta i el tresmil vigia de la vall de Biadós i part del massís La Forqueta. En solitari vaig pujar al Pico Pavots per un desert de gelifracció poc agradable on vaig passar una calor horrible: quasi 30 ºC a 3100 m, quina sauna!
El descens va ser pesat, més pel record que per la fatiga però no podem viure pas sempre a l'alta muntanya no? Les provisions s'acaben, el mal temps sobrevolava la zona i el bon seny recomenava tornar a casa.

Aquestes són les fotos de la setmaneta de pirineisme i alpinisme al Posets, fantàstica!
http://picasaweb.google.es/pol.muntanya.alpina/AlpinismeAlMassisDelPosetsAgost2010







Salutacions i bon estiu!

Sou uns re-cracs   Fotos precioses i espectaculars!!!!
Merci per ensenyar-les i fer-nos dentetes per preparar algo pel pròxim estiu.

Molt bé nois! Gran ascenció i grans vistes. Quins desnivells més bésties! Merci per compartir aquest reportatge d'aquest massís tant genial   

M'alegru que us agradin...
Encara podriem organitzar una sortida muntanyenca foril cap a aquestes contrades! 

30º a 3100 metres a l'ombra significa iso +38... cosa practicament impossible.

La molina té un rècord de 31º a 1600 metres l'agost del 2003.

Per lo demés magnífiques fotos.

Suposo que vol dir amb l'efecte de refracció de la neu i no que el mercuri marques 31ºC que com bé dius és impossible.

Segurament era la temperatura de sensació... a aquella alçada no hi ha contaminació i la radiació que incideix és brutal, tampoc hi havia neu però la roca era molt tosca i emmagatzemava molt bé la calor... així per una cosa i altra la temperatura del terra era altíssima... cremaven les pedres i potser la temperatura de l'aire que envoltava les roques podria acostar-se als 30 ºC.

Bones fotos, enhorabona


L'aire és molt mal conductor, per això arran de terra i on piqui el sol un dia d'estiu et pot marcar 50-60º, si convé. Per aquest motiu la temperatura es mesura a l'ombra i a 1,5m d'alçada, perquè la calor que desprèn el sòl no interfereixi en el registre (i per això preferentment ha de ser gespa). La dada de l'Snike ja ho diu tot. Allà el rècord potser no arriba ni als 20º (aquests dies de tanta calor no s'arriba ni als 20º als 2400m).

Sobre una cadira verd-fosc de metall vaig mesurar 49,3º un dia de sol de març o abril, ja fa uns anys

Bona ascensíó company 

Espectacular! 

Ara que ja t'embutxaques tresmils com si res, per quan un quatremil?

Quan em proposin una bona invitació 

Ara estic descobrint el Pirineu de les altes altures, posant-me reptes i superant-los... i que sigui per un temps llarg. Els Alps poden esperar.

El Pirineu no te l'acabes mai, ja pots pujar cims, fer travesses, escalar-hi...que sempre tindràs ganes de tornar-hi. Repetir ascensions per altres vessants, per altres vies...els paisatges del Pirineu sempre, sempre, deixen aquella sensació de nostàlgia quan te n'allunyes.

Gaudir amb calma del Pirineu és una de les satisfaccions més grans que m'ha proporcionat la meva afició a la muntanya.
Quan era jove, els companys més experimentats deien que les muntanyes mai es mouen de lloc, sempre són allà, esperan-te. Ells tenien raó i tu tens raó: els Alps poden esperar mentre gaudeixes, coneixes i aprens al Pirineu.

Felicitats per l'ascensió i gràcies per les fotos.