Molt xules, a mi també m'agrada la del parc eòlic.
Gràcies per aquest consell que dones gavarres. Perquè, baixant les isos suposo que no compensa, ja que s'ha de deixar més temps d'exposició i les estrelels ja es veurien amb un recorregut, no? Una iso de 1600 ja genera molt soroll, no?
Baixant la ISO no compensa pel que dius de l'augment d'exposició.
Qualsevol xip de qualsevol càmara genera "un soroll" (en més o menys grau) degut a la llarga exposició (i encara més soroll a més ISO) per que hi ha pixels més sensibles que altres (d'aquí el soroll). Quan prens la "dark frame" el que fas és detectar els pixels que donen senyals anòmales, que sempre solen ser els mateixos. Això depèn de la ISO i de la temperatura del xip. Fins i tot hi ha puristes de Canon que diuen que activant la reducció de soroll de la càmara, com que la càmara funciona més temps, això augmenta la temperatura del xip i altera el resultat final
Una altra cosa és el guiat, cosa que he provat amb un telescopi modern. Amb focals llargues (2000mm) és un autèntic mal de cap si el telescopi no està
perfectament aliniat. Amb focals mes curtes (700mm p.ex.) és força més fàcil.
Ara, lo principal per poder fer bones fotos astronòmiques i això és de calaix, és la qualitat (transparència) del cel. Si en Meteototosa va poguer fer aquestes bones fotos era (en part) per la poca polució lumínica i la transparència del cel.
Ahir, a Girona, vaig poder establir que el límit de magnitud que podia veure a simple vista, que era de 3.3, o sigui, una autèntica m****. Avui és molt pitjor.
En tot cas, la reducció de soroll de les exposicions llargues de les Canon més modernes és força bo. A ISO 1600 i la reducció de soroll en exposicions llargues, la meva càmara produeix poc soroll. Amb la Canon 300D el resultat seria pobríssim.
Patim La Meteo
